El treball del trencador de marès

El treball realitzat amb eines manuals obligava el trencador a seguir els dictats d´una matèria que es presenta en qualitats variables. Amb ofici i experiència, treballava seguint la veta de la pedra de bona qualitat i esquivava la pedra viva. Aquesta labor d´escoltar la matèria el va conduir a la creació d´espais dominats per la irregularitat de les formes orgàniques, reflex directe de l´estructura interna del terreny.
L´augment de volum de pedra extreta en cada capa a mesura que es guanyava profunditat anava inclinant i bombant el pla de les parets al mateix temps que els cops d´escoda hi gravaven sobre la superfície gratades formant espigues horitzontals i línies de cops en vertical.
Com a accés al nivell d´extracció i per evacuar els carreus de pedra a la superfície, l´antic trencador tallava, en la mateixa paret de la pedrera, escales minerals que guanyaven escalons amb cada nova capa de pedra extreta.

El treball del temps i la recuperació de l´home

Finalitzada l´activitat d´extracció, els mateixos trencadors van ser els artífexs de la recuperació paisatgística dels espais excavats. Damunt d´una capa de runam de l´extracció, el fons de la pedrera es va anar cobrint amb una capa de terra. Aquest nou sòl, de gran qualitat i gruix adequat, juntament amb una situació protegida del vent i la complicitat d´una pedra que manté la humitat, van ser condicions ideals per què el paisatge ferit renasqués en forma de fèrtils barrancs on se sembraven horts d´hortalisses i arbres fruiters.
Un llarg temps d´abandó posterior va facilitar a la vegetació silvestre una recolonització gradual del terreny i la creació d´una atípica comunitat vegetal caracteritzada per la convivència de plantes cultivades i vegetació de garriga balear. Paral·lelament, la pedra , abans blanca i subterrània i ara exposada a la intempèrie, s´erosionava i acoloria de múltiples tonalitats amb la infiltració d´aigua i terra i segons la diferent orientació de les parets.
Temps i natura interactuen en el paisatge de la pedrera. La successió de natura, agressió, pas del temps i erosió es completa i tanca un cicle amb el retorn de la natura a un paisatge que es manté en un procés de canvi constant.