Líthica reconeix les pedreres com un gran jardí resultat de la interacció de l´home i la natura, un conjunt nascut de la creació d´un espai enfonsat per l´extracció de pedra, de l´ús posterior per al cultiu d´horts i d´un llarg període d´abandó durant el qual la natura va recolonitzar el lloc.
Aquest paisatge vegetal de les pedreres no és uniforme, sinó un nou joc d´oposats en el qual es distingeixen dues zones de característiques contrastades. Mentre que l´interior de les pedreres antigues és d´una gran frondositat, a la zona superior dels espais excavats hi destaca la pobresa vegetal. L´actuació de Líthica s´estén por aquests dos terrenys, donant a cada un tractaments diferenciats i cercant la seva integració i equilibri.